Un gat agosarat.

Un gat marró volia

ficar-se en un forat

petitet, arran de terra

de la casa on vivia.          

La mestressa així li deia:

no t'hi pots ficar aquí

ni tampoc menjar formatge,

que no ets pas un ratolí.

Ell s'encaparra i contesta:

(perquè aquest gatet parlava)

jo vull ficar-m'hi dins,

tenir d'altres experiències.

I la mestressa li deia:

Doncs per ficar-t'hi dins

hauràs de tenir paciència,

no veus com n'és de petit?

dins no t'hi cap ni la testa.

Però, si tu ho vols així

et greixaré bé les llanes.

I així van anar les coses,

i es va enllefernar tot ell,

de la cua fins el morro

li lluentejava la pell.

Amb les potes tant greixoses

el gat va relliscar.

I disparat com un coet

per aquell forat va entrar.

A més ho va fer amb encert

i es va trobar allà dins

amb dos ratolins per veïns.

Ell els volia empaitar

però com que no hi havia lloc

ni per moure la cua

només va poder dir:

Hola, bon dia!

i els ratolins van fugir

per la porta del darrera.

Ell, més sol que la una,

va llegir un cartell de deia:

"La llei de la ratera mana,

aquí mai no hi ha menjar

sortiu si és que teniu gana".

El gat va haver de dejunar

com a poc dues setmanes,

per escapar-se d'allà

quan li minvessin les llanes.

Lliçons de vella:

Si et veus amb cor de fer

el que ningú no ha provat

accepta les conseqüències

malgrat surtis escaldat.